Valoració de les diverses sessions de treball per preparar la dinàmica de sexualitat del dia 11-11-2011.
Per poder portar a terme la dinàmica de sexualitat que es planteja dins el programa PIDCES, s’han portat a terme diverses sessions de treball amb els tècnics de Joventut. En aquestes, s’ha realitzat un treball tenint en compte el públic que teníem a davant, la demanda dels docents i el context en el que ens movíem. Els tècnics, així com jo com a psicopedagoga, també ens hem tingut en compte en l’actuació, ja que som participants en la interacció.
El rol que adoptarà el tècnic que intervindrà ho fa des d’una posició propera als joves per entendre la seva postura, resoldre dubtes, generar un procés d’aprenentatge, etc.
En aquesta dinàmica s’utilitzarà una exposició itinerant, “Sex o no sex” de Direcció General de Joventut. Aquesta facilita el desenvolupament d’una acció educativa al voltant de les infeccions de transmissió sexual i el VIH/sida, posant a l’abast dels tècnics elements informatius i educatius que, defugint de plantejaments moralistes, ajuden a orientar actituds i faciliten estratègies per a la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de conductes de risc.
“Sex o no sex” és una exposició de 10 plafons que combina texts i fotografies.
Aquesta té com a objectius:
1. Contribuir a promoure entre els adolescents una consciència crítica davant les conductes sexuals de rics, generant un estat d’opinió favorable a la promoció d’hàbits saludables i a la salut.
2. Afavorir el desenvolupament de dinàmiques al voltant de l’exposició, relacionades amb les conductes sexuals de risc.
3. Facilitar informació i sensibilitzar sobre els riscos i conseqüències de les infeccions de transmissió sexual, inclòs el VIH/sida.
En aquest cas, els tècnics de Joventut, l’exposició (contingut) i jo com a assessora han format els elements constitutius del triangle interactiu que caracteritza tot aprenentatge. Aquest triangle es conforma com un element clau d’anàlisi i comprensió dels processos de construcció de coneixement. D’aquesta manera, comprendre com un tècnic aprèn, planteja la dinàmica a partir del material que té, els recursos que disposa, etc. suposa tenir en compte els seus aspectes personals – cognitius i afectius – i també analitzar les característiques del contingut i la meva intervenció com a mitjancera entre el tècnic i l’exposició.
En l’assessorament, les idees i accions que s’han activat estaven condicionades per l’intercanvi i la negociació dels punts de vista entre els tècnics i jo com a assessora. Aquesta negociació ha comportat un cert grau de compromís sobre els objectius de la dinàmica, l’atribució de rols, responsabilitats i intencionalitat de la mateixa, així com del programa PIDCES en general.
