Diverses sessions de treball amb els tècnics de Joventut mancomunats que actuen en el SES Joan Triadú, per eleborar la dinàmica de violència de gènere sol·licitada pel mateix centre. Posteriorment, s'ha portat a terme a 3r i 4t d'ESO.
La valoració és molt satisfactòria, ja que arrel d'aquesta han sorgit diversos comentaris realitzats pels mateixos alumnes. El fet que un alumne hagués tingut una nòvia que li prohibia anar amb els amics, s'ha pogut establir un debat molt interessant i enriquidor.
A més, cal remarcar que ha estat una demanda del centre, valorant la figura del tècnic com a professional de joventut i reforçant el currículum.
S'adjunta la dinàmica:
Llegiu amb atenció la història i després responeu a les preguntes que es formulen.
"El Joan surt amb la Paula des de fa cinc mesos. Una nit la Paula queda amb les amigues per anar a la discoteca. L’endemà es troba amb el Joan per berenar.
Quan es troben, el Joan està estrany, gairebé no parla, i quan ho fa ni la mira i li respon malament. La Paula està estranyada, no sap què passa, intenta parlar amb ell, però està bastant estúpid, i ella cada vegada es posa més nerviosa. Finalment esclata a plorar i li diu que, per favor, li expliqui què passa.
Ell li diu que ja ho sap i que “no li vingui amb històries”. Després que ella inquieta li pregunti insistentment el motiu de la seva actitud, ell acaba explotant a crits i dient-li que és una escalfabraguetes, que ahir al vespre un amic la va veure ballant amb un altre noi.
La Paula, de cop, li diu que només ballava, i li demana perdó per si l’ha ofès. Comença a plorar pregant-li que no s’enfadi, dient-li que és el que més estima i que mai li faria una cosa així. La Paula està desfeta.
Finalment, després de la discussió, el Joan es penedeix d’haver esclatat en gelosia, d’haver desconfiat d’ella i haver-la tractat malament. Ella promet que no sortirà sense ell i si ho fa no ballarà ni farà miradetes estranyes a altres nois. S’abracen i ella sent que el que més estima en aquest món ara mateix és el Joan.
Ara ja està tranquil·la i ell l’agafa per l’espatlla i segueixen caminant com si res hagués passat."
Un cop exposada, per grups es farà una anàlisi sobre la situació. L’objectiu és detectar les tres parts del cicle i comentar-les. Les preguntes guies seran les següents:
- Com tracta el Joan a la Paula?
- Gestionen el conflicte de manera positiva? Per què?
- És un final feliç?
- Proposa un altre nus i un altre desenllaç.
Finalment es duu a terme una posada en comú. En aquesta part de la dinàmica ens aturem en l’últim tros de la història original, que coincideix amb l’ultima fase del cicle “manipulació emocional”.
Responem a unes preguntes:
- De què creieu que serveix l’última part del cicle?
- Per a una dona, en aquest moment és fàcil o difícil deixar una relació? Per què?
- Si el Joan i la Paula continuen sortint, com creieu que serà aquesta relació?
- Peseu en la Paula, com creieu que se sent? I com se sentirà d’aquí a uns anys si la situació continua i no s’atura? Tingues present els continguts treballats en l’apartat anterior sobre el mecanisme del cicle de la violència.
- Què faríeu si fóssiu la Paula?
Fases del cicle de violència:
1 Acumulació de tensió
2 Esclat de violència
3 Manipulació emocional o fase de «lluna de mel»
4 Fase d’escalada de la violència
1 Acumulació de tensió: El maltractador/a comença a mostrar-se tens i irritable, qualsevol comportament de la parella li provoca reaccions negatives i sense motius reals pot arribar a patir gelosia i desconfiança, portant-lo a desenvolupar tot un seguit d’accions com a mecanismes de control i possessió de la parella. Per exemple:
- Mirar el telèfon i les xarxes socials de la parella, vol saber-ho tot sobre les relacions interpersonals de l’altre.
- Recriminar que no passa prou temps amb ell/a i que dedica massa temps als estudis, amics...
- Fer xantatge per mantenir relacions sexuals, amenaçant de deixar-la i anar-se’n amb una altre/a.
- Comentar-li que no pot estar ni una setmana sense ella, i li demana que no vagi al viatge de fi de curs, campament d’estiu,...
- Li recrimina les maneres de vestir
- Parlar malament de les seves amistats i no li deixar-la anar amb elles.
- Trucar varies vegades al dia, enviar varis sms, per a saber que fa l’altre, amb qui està o per saber quan es veuran.
- Dir-li que vol estar tot el temps amb ella i que no li ve de gust estar amb altre gent.
A més, si es produeix qualsevol situació que incomoda al maltractador, aquest, mitjançant el despreci i l’ignorament de la parella, mirades amenaçadores, gestos agressius o desafiants, etc. intenta fer saber el seu malestar a la parella.
La víctima, sorpresa, intenta parlar-hi, però aquesta actitud només serveix per fer enfadar encara més al maltractador. Si la víctima se’n queixa, el maltractador/a ho nega tot i carrega la culpabilitat en la parella.
Aquesta desigualtat que el maltractador ha anat construint durant la relació s’utilitza per fer callar la parella, que acaba per dubtar de la seva pròpia experiència i per considerar-se culpable del que passa.
2 Esclat de violència: Tal com indica el terme, el maltractador/a acaba explotant, perd el control i castiga la seva parella amb duresa, verbal o física, a través d’insults, cops, trencadisses, amenaces, etc.
La víctima, que només mirava de salvar la relació, es troba ara impotent i dèbil, i la balança desigual que s’ha anat creant amb els anys ara la paralitza.
3 Manipulació emocional o fase de «lluna de mel»:L’agressor se sent mol penedit pel seu comportament, demana perdó i promet que canviarà. Durant aquesta fase, es converteix en la parella més encisadora que hi ha: elimina algunes de les restriccions, es relaxa una mica i permet a la parella que faci algunes sortides.
Quan veu aquests canvis, la víctima pensa que si la seva parella ha pogut canviar, també pot deixar de maltractar-la i arriba a pensar que no tornarà a passar.
4 Fase d’escalada de la violència: Una vegada ha aconseguit el perdó de la víctima, l’agressor es torna a sentir segur en la relació, perquè ja l’ha recuperada i no s’ha de preocupar més de complaure-la. Així, tornen a començar la irritabilitat i els abusos, quan la parella vol exercir el poder que acaba de guanyar, la castiga amb duresa.
Intensitat: Cada vegada MAJOR
Freqüència: Cada vegada MENOR
Al començament de la relació, la víctima no es reconeix com a tal, tot i que admet el patiment. Els petits actes de dominació són tan quotidians que semblen normals: comencen amb una simple falta de respecte, amb una burla, amb una mentida o una manipulació. Si la víctima o el grup social no reaccionen, aquests actes es van transformant progressivament en conductes realment perverses.
Quan una persona aconsegueix deixar de ser víctima de la violència pot començar a arraconar les pors i el perill, augmentar l’autoestima, recuperar la salut i l’equilibri, acabar amb els abusos i les humiliacions, disposar de temps, diners, desitjos i aspiracions, recuperar la confiança en ella mateixa, tornar a tenir família, amics o veïns, ser autònoma i independent… En resum, les víctimes poden tornar a sentir-se persones.
