dilluns, 16 de desembre del 2013

L'acció del psicopedagog en un centre privat

En aquest punt m’agradaria centrar-me no tant en el què fem, sinó on ens porta el què fem. La professió s’ha configurat socialment més a partir de necessitats sense resoldre que les solucions o recursos que som capaços d’aportar.
La intervenció psicopedagògica i l’orientació educativa que ofereix el psicopedagog està orientada en el centre, amb funcions referides al propi centre, a l’alumnat, al professorat, famílies i altres institucions. Informa i assessora a l’alumnat i família sobre aspectes acadèmics i professionals, participa en l’avaluació de l’alumnat i, en particular, realitza l’avaluació psicopedagògica d’aquells alumnes que la necessiten. Atén als alumnes amb problemes d’aprenentatge o inserció social per mitjà del disseny i aplicació d’adaptacions curriculars o a través d’intervencions específiques. Contribueix a l’adequada interacció entre els diferents integrants de la comunitat educativa, professors, alumnes i pares, així com entre la comunitat educativa i l’entorn social. Col·labora amb els serveis socials i sanitaris de l’entorn per a intervenir sobre les necessitats educatives que presenta l’alumnat en l’esfera dels esmentats serveis. Aquestes són algunes de les accions que pot portar a terme un psicopedagog dins d’un centre educatiu.
Les tasques en un servei privat són molt variades i pots arribar aprendre molt de diversos professionals, perspectives, noves propostes per treballar amb les famílies, etc. Ara bé, la intervenció directa amb els usuaris de vegades acaba sent classes particulars, evidentment centrades en les dificultats de l’usuari i la seva superació en la mesura que sigui possible.
El psicopedagog pot actuar de moltes maneres en funció del cas que té al davant:  com a tècnic que fa un informe, com a col·laborador perquè siguin els protagonistes (usuari/a i família) els que amb el seu ajut construeixin la solució a la seva demanda, etc. Ara bé, considero que caldria algun tipus de contacte i relació amb els centres educatius on el nen/a interactua.
El punt fort del centre és el diagnòstic a través de proves que li puguin passar, entrevistes amb la família i el nen/a. Sense menysvalorar aquestes eines, crec que s’han de complementar amb altres eines d’estudi de l’entorn, amb una visió de l’anàlisi dels contextos on està situat el nen/a, i la modificació dels mateixos (si cal), perquè s’adaptin aprenentatges segons les seves característiques.

diumenge, 15 de desembre del 2013

18/12/2013 Sessió de treball amb F


Temps:  1 hora

Objectiu:

-          Afrontar la situació de por que té d’embrutar-se.

L’estructura de les sessió serà la següent:

  1. Es va a buscar F a la saleta a on s’espera. Mentre se li pregunta com està, com es troba, amb qui ha vingut?, etc.
  2. Després se li explica què és el que farem, amb consignes clares i senzilles. Un nou repte que ha de superar.

Metodologia
Les instruccions que es donaran seran concretes i curtes:


-        Primer, consistirà en preparar la taula amb diaris per no embrutir l’espai. Després agafar el recipient on es posaran tots els ingredients per amassar: 2 ous, farina, oli i sucre. Un cop els tingui a dins el recipient els ha de barrejar amb les mans fins que quedi una pasta homogènia. Un cop estigui la pasta, s’agafarà un altre recipient, s’untarà d’oli per després buidar-li la pasta i així poder anar al forn.

2n part: Un cop feta aquesta part anirem a fer la següent:


Activitat d’ensenyament de l’estat mental badades en les activitats proposades per HOWLIN, BARON-COHEN, HADWIN (2006).


- HOWLIN, P., BARON-COHEN, S., HADWIN, J. (2006) Enseñar a los niños autistas a comprender a los demás. Guía práctica para educadores. Barcelona: Ceac. 


Nivell 3. Comprensió emocional. Identificació de les emocions basades en la situació. 

Objectius

Saber predir com se sentirà un personatge en una situació determinada (si tindrà por davant d’un accident, si se sentirà feliç per un regal, trist o enfadat perquè no se li ha trencat una joguina.)


Material

Targetes amb dibuixos en què es mostra una situació que reflecteix una de les quatre emocions: feliç, trist, enfadat i espantat. Targetes en què es mostren les cares esquemàtiques amb les quatre emocions.

Procediment

Es mostra a F el dibuix i se li descriu el que està passant. Llavors se li pregunta com se sentirà el personatge del dibuix. Si la resposta és correcta, es reforça aquesta resposta preguntant: “Per què se sent enfadat/feliç?” Si la resposta és incorrecta, se li proporciona la correcta i dient com se sent el personatge.


El gos que persegueix en Jordi pel camí: es descriu el dibuix i se li demana que digui com se sent en Jordi.



En Marc ha perdut la seva mare al supermercat: Com se sent en Marc?



El tiet de la Maria li ha comprat pastissets per berenar: Com se sentirà la Maria?



En Pau està passejant el seu gos i se li ha escapat: com se sent en Pau?

  







 








Full de registre:


Nivell 3. Emoció basada en la situació.



Història
Resposta
Observació

















divendres, 13 de desembre del 2013

3r part: valoració del psicopedagog del centre sobre la meva intervenció amb F:



Els nens amb Trastorn Espectre Autista (TEA) processen la informació del seu cervell de forma diferent als altres. No hi ha cap nen igual, ni un únic tractament per aquests nens. Per tant, la intervenció psicopedagògica ha de ser molt personalitzada. L’actitud del psicopedagog ha de ser positiva i entusiasta. Sempre ha d’utilitzar un to de veu tranquil i sense que sigui elevat, però directe.

En aquest cas la sessió del dia 11/12/2013, era estructurada prèviament i consultada al tutor. En primer lloc, es plantejava un repte per F i en segon lloc, es revisava unes imatges i calia dir quina expressió tenien (por, tristesa, enuig i espantat).

En la primera tasca li vaig donar les consignes de forma directa i portant jo la sessió, el tutor es va situar d’observador/reforç. La seva valoració va ser positiva en quan a la meva capacitat de fomentar-li la iniciativa a F i que ell mateix ho fes tot, sense cap ajuda per part meva.

En la segona tasca hi va haver diversos punts que vaig actuar de forma errònia i després, el fet de poder-ho analitzar amb el tutor, m’ha ajudat molt. En un moment, F es va sentir representat per la imatge que estava veien (associat) i per tant, explicant coses reals, pròpies de la seva vida. Aquest fet em va permetre arribar a conèixer què sent, què li passa, etc. ara bé, va ser una intervenció no conscient per part meva, sinó que es va generar de forma esporàdica. El fet de poder controlar aquest fet, com a psicopedagoga em pot ajudar molt alhora d’intervenir amb les persones.

També, hi va haver un moment que vaig començar a interrogar-lo massa i aquest fet, va fer que ell ja no parles en primera persona, sinó amb tercera (dissociat). Em vaig centrar molt en un tema i em va fer perdre l’objectiu de la tasca.

Per últim, per tancar la sessió vaig mirar el tutor, perquè em donés la seva conformitat, donant-li el poder amb ell i no valorant que era jo la professional en aquell moment que portava la sessió. Aquest anàlisi profund de la meva intervenció, de la manera que em posiciono, etc, el vaig trobar molt enriquidor per poder esdevenir una bona professional.

2n part 11/12/2013 : Intervenció amb F.



Activitat d’ensenyament de l’estat mental badades en les activitats proposades per HOWLIN, BARON-COHEN, HADWIN (2006).

- HOWLIN, P., BARON-COHEN, S., HADWIN, J. (2006) Enseñar a los niños autistas a comprender a los demás. Guía práctica para educadores. Barcelona: Ceac. 

 Nivell de comprensió emocional

Nivell 1: Reconeixement facial fotogràfic
Nivell 2: Reconeixement facial esquemàtic
Nivell 3: Emocions basades en la situació

Instruccions per a l’administració:

  1. Es comença en el nivell 1 per establir el nivell basal o nivell en què F comença a fallar.
  2. Per passar del nivell 1 al 2 i del 2 al 3 ha de superar les tasques de reconeixement de les 4 emocions (alegria, tristesa, enuig i por).

Nivell 1. Comprensió emocional. Reconeixement de les expressions facials a partir de fotografies.
  
Objectius

Saber indentificar la cara correcta a partir de les quatre fotografies de cares que es presenten i que recullen les emocions de felicitat, tristesa, enuig i por. 

Material

Quatre targetes amb fotografies de cares amb expressions: feliç, trist, enfadat i espantat.


 



 Procediment

Es presenten quatre fotografies a F. dient: Ara anem a mirar algunes cares F. Aquestes cares ens diuen com se senten les persones. Llavors li preguntem: Em podries assenyalar la cara feliç? I així successivament.


Full de registre:

Data:

Nivell 1. Reconeixement facial fotogràfic.

Cara de l’emoció
Resposta
Observació
Feliç
“Està feliç perquè ha tingut un llibre nou”.
Sabia l’emoció i la mostrat.
Trista
“Perquè s’ha mort algú de la seva família”. “Se n’ha anat cap a casa trista, perquè algú de la seva família s’ha mort”. 
Confusió amb enfadat.
Enfadada
“Perquè els seus pares s’han enfadat amb ell, perquè ha fet coses dolentes al cole” “ha fet enfadar als mestres” “ha pegat als altres nens, perquè tots es ficaven amb ell. Ho tenia que fer” – recurs que ell utilitza. “
Aquí ha associat la imatge del nen com ell es troba  i què li passa a l’escola. Li he preguntat per què els altres se’n riuen de tu? D’aquesta manera ha associat el que estàvem parlant amb una cosa que realment li passa a l’escola. El seu recurs és pegar als seus companys de classe.
Espantada
“perquè s’ha perdut algú de la seva família” “El seu home no sap on és”
Si apliquéssim el  psicoanàlisi podríem veure molt clar la figura de la seva mare i el seu pare.


Nivell 2. Comprensió emocional. Reconeixement de les emocions a partir de dibuixos esquemàtics.

Objectius

Saber identificar la cara correcta a partir dels quatre dibuixos de cares que es presenten i que recullen les emocions de felicitat, tristesa, enuig i por.

Material

Quatre targetes amb dibuixos esquemàtics de cares amb expressions: feliç, trist, enfadat i espantat.




Procediment

Es presenten els quatre dibuixos dient: “Ara anem a mirar algunes cares. Aquestes cares ens diuen com se senten les persones”. Ens podries assenyalar les diverses cares i dir com estan?


Full de registre:

Data:

Nivell 2. Reconeixement facial esquemàtic.

Cara de l’emoció
Resposta
Observació
Feliç
Perquè té els llavis aixecats i somriu.
Ho fa també ell amb la cara.
Trista
Aquí ha utilitzat el mateix recurs que abans, mirant més l’expressió.

Enfadada
“Perquè els seus pares s’han enfadat amb ell”
Moltes més ràpid, perquè se’ns acabava el temps i ja era el mateix que havíem fet abans.
Espantada
“per l’expressió de la cara”
Molt més àgil alhora de contestar.

dimecres, 11 de desembre del 2013

1r part 11/12/2013 - Intervenció amb F: repte



Temps:  1 hora

Objectiu:

- Aconseguir que pugui trasplantar la planta en un altre test més gran. 

L’estructura de les sessió serà la següent:
  1. Es va a buscar F a la saleta a on s’espera. Mentre se li pregunta com està, com es troba, amb qui ha vingut?, etc.
  2. Després se li explica què és el que farem, amb consignes clares i senzilles. Un nou repte que ha de superar.
Metodologia:

Les instruccions que es donaran seran concretes i curtes:

-          Consistità en agafar la planta que hi ha en un test petit i transplantar-la en un de més gros. Se li deixarà tenir una cullera per poder moure la terra i material per no embrutar la taula i el centre.

Desenvolupament de la meva intervenció:

Una vegada li he donat tot el material a F, ha començat a preguntar les diverses coses que havia de fer. Li he preguntat si volia superar aquest repte i ha expressat que sí, que en tenia ganes. Ha pogut agafar la planta amb les mans i manipular la sorra, tot i que no deixava de rentar-se les mans cada cop que les tenia brutes. En aquest moment, el psicopedagog m’ha ajudant intervenint i comentant-li que no calia que sempre es rentés, ja que es tornaria a embrutar seguidament.
A mesura que ha anat fent la tasca, li he donat diverses ajudes, com: si agafes la planta amb l’altra mà podràs posar més bé la sorra, ajuda’t amb la cullera que també t’he donat com a material, etc.
L’objectiu l’ha aconseguit tot i les fòbies que té en el fet d’embrutar-se i el desordre. Una vegada ha acabat, també li he fet netejar l’espai, passar l’escombra i netejar la taula de la sorra que havia caigut mentre la manipulava.
Un cop aconseguit el repte, he establert un espai de diàleg amb F. Li he preguntat si li havia agradat el repte i com sempre, ell ha dit que estava bé. Li he fet descriure que era bé per ell i com s’havia sentit: content. Quan li he comentat que es podia emportar la planta, no li ha agradat massa, ja que ha dit que ja havia de cuidar els seus animals. Aquí li he remarcat què necessitava una planta i que no en fes un gra massa. Ara era la seva planta i l’havia de cuidar, regar-la de tant en tant.