En aquest punt m’agradaria
centrar-me no tant en el què fem, sinó on ens porta el què fem. La
professió s’ha configurat socialment més a partir de necessitats sense resoldre
que les solucions o recursos que som capaços d’aportar.
La intervenció psicopedagògica i
l’orientació educativa que ofereix el psicopedagog està orientada en el centre,
amb funcions referides al propi centre, a l’alumnat, al professorat, famílies i
altres institucions. Informa i assessora a l’alumnat i família sobre aspectes
acadèmics i professionals, participa en l’avaluació de l’alumnat i, en
particular, realitza l’avaluació psicopedagògica d’aquells alumnes que la
necessiten. Atén als alumnes amb problemes d’aprenentatge o inserció social per
mitjà del disseny i aplicació d’adaptacions curriculars o a través
d’intervencions específiques. Contribueix a l’adequada interacció entre els
diferents integrants de la comunitat educativa, professors, alumnes i pares,
així com entre la comunitat educativa i l’entorn social. Col·labora amb els
serveis socials i sanitaris de l’entorn per a intervenir sobre les necessitats
educatives que presenta l’alumnat en l’esfera dels esmentats serveis. Aquestes
són algunes de les accions que pot portar a terme un psicopedagog dins d’un
centre educatiu.
Les tasques en un servei privat són
molt variades i pots arribar aprendre molt de diversos professionals, perspectives,
noves propostes per treballar amb les famílies, etc. Ara bé, la intervenció
directa amb els usuaris de vegades acaba sent classes particulars, evidentment
centrades en les dificultats de l’usuari i la seva superació en la mesura que
sigui possible.
El psicopedagog pot actuar de
moltes maneres en funció del cas que té al davant: com a tècnic que fa un informe, com a
col·laborador perquè siguin els protagonistes (usuari/a i família) els que amb
el seu ajut construeixin la solució a la seva demanda, etc. Ara bé, considero
que caldria algun tipus de contacte i relació amb els centres educatius on el
nen/a interactua.
El punt fort del centre és el
diagnòstic a través de proves que li puguin passar, entrevistes amb la família
i el nen/a. Sense menysvalorar aquestes eines, crec que s’han de complementar
amb altres eines d’estudi de l’entorn, amb una visió de l’anàlisi dels
contextos on està situat el nen/a, i la modificació dels mateixos (si cal),
perquè s’adaptin aprenentatges segons les seves característiques.
