Últims dies de pràctiques

Ahir va tenir lloc la penúltima dinàmica del 2011. Paral·lelament, s'han anat recollint els qüestionaris d'avaluació dels diversos centres educatius de secundària, per tal de realitzar una primera avaluació.

Després d'una reunió amb tots els tècnics de joventut, s'ha conciderat que calia seguir el Programa PIDCES el pròxims trimestres fins a final de curs. Les impressions recollides i la bona acollida que ha tingut, ha estat el fet que ha portat a seguir desenvolupant tant els punts d'informació com les dinàmiques. Les eines facilitades com tots els recursos elaborats durant aquest temps, han portat a donar prestigi i professionalització als tècnics de joventut a vistes de la comunitat educativa.

A partir d'aquí, el feedback entre els tècnics, joves i comunitat educativa ha de ser constant per poder aconseguir els objectius marcats, ampliant el marge d'intervenció.

Imatges de la dinàmica de consum d'avui

Document per la dinàmica de consum dels dies 14 i 21 de desembre de 2011

3 - RECURS_EDU_TECNICS_CONSUM_presentació alumnes

Fase 6 del Programa PIDCES: Avaluació

Document d'avaluació que s'anirà passant a tots els centres:

QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ

PIDCE AL TEU CENTRE DE SECUNDÀRIA

Servei de joventut del Ripollès

NOM DEL CENTRE EDUCATIU:         

ACTIVITAT:

1- Valoració de l’ACTIVITAT:

(1 Dolenta)     (2 Regular)    (3 Bona)    (4 Molt bona)      (5 Excel·lent)

	Aspecte a valorar	Valoració	Comentaris
1	Temàtica: Sexualitat, violència de gènere, consum, participació...	1    2    3    4    5
2	Dinamitzadors de la intervenció: el i les tècniques de joventut.	1    2    3    4    5
3	Metodologia: joc de simulació, exposició, dinàmica, tríptics informatius...	1    2    3    4    5
4	Continguts: és útil la informació que has obtingut.	1    2    3    4    5
5	Material entregat i exposat: és clar, entenedor i adequat.	1    2    3    4    5



2- Que milloraries? Volem la teva opinió!

3- Altres observacions  i comentaris. Dóna’ns idees!

Dinàmica de violència de gènere

Diverses sessions de treball amb els tècnics de Joventut mancomunats que actuen en el SES Joan Triadú, per eleborar la dinàmica de violència de gènere sol·licitada pel mateix centre. Posteriorment, s'ha portat a terme a 3r i 4t d'ESO.

La valoració és molt satisfactòria, ja que arrel d'aquesta han sorgit diversos comentaris realitzats pels mateixos alumnes. El fet que un alumne hagués tingut una nòvia que li prohibia anar amb els amics, s'ha pogut establir un debat molt interessant i enriquidor.

A més, cal remarcar que ha estat una demanda del centre, valorant la figura del tècnic com a professional de joventut i reforçant el currículum.

S'adjunta la dinàmica:

Llegiu amb atenció la història i després responeu a les preguntes que es formulen.

"El Joan surt amb la Paula des de fa cinc mesos. Una nit la Paula queda amb les amigues per anar a la discoteca. L’endemà es troba amb el Joan per berenar.

Quan es troben, el Joan està estrany, gairebé no parla, i quan ho fa ni la mira i li respon malament. La Paula està estranyada, no sap què passa, intenta parlar amb ell, però està bastant estúpid, i ella cada vegada es posa més nerviosa. Finalment esclata a plorar i li diu que, per favor, li expliqui què passa.

Ell li diu que ja ho sap i que “no li vingui amb històries”. Després que ella inquieta li pregunti insistentment el motiu de la seva actitud, ell acaba explotant a crits i dient-li que és una escalfabraguetes, que ahir al vespre un amic la va veure ballant amb un altre noi.

La Paula, de cop, li diu que només ballava, i li demana perdó per si l’ha ofès. Comença a plorar pregant-li que no s’enfadi, dient-li que és el que més estima i que mai li faria una cosa així. La Paula està desfeta.

Finalment, després de la discussió, el Joan es penedeix d’haver esclatat en gelosia, d’haver desconfiat d’ella i haver-la tractat malament. Ella promet que no sortirà sense ell i si ho fa no ballarà ni farà miradetes estranyes a altres nois. S’abracen i ella sent que el que més estima en aquest món ara mateix és el Joan.

Ara ja està tranquil·la i ell l’agafa per l’espatlla i segueixen caminant com si res hagués passat."

Un cop exposada, per grups es farà una anàlisi sobre la situació. L’objectiu és detectar les tres parts del cicle i comentar-les. Les preguntes guies seran les següents:

-         Com tracta el Joan a la Paula?

   -         Gestionen el conflicte de manera positiva? Per què?

-         És un final feliç?

   -         Proposa un altre nus i un altre desenllaç.

 

Finalment es duu a terme una posada en comú. En aquesta part de la dinàmica ens aturem en l’últim tros de la història original, que coincideix amb l’ultima fase del cicle “manipulació emocional”.

Responem a unes preguntes:

-         De què creieu que serveix l’última part del cicle?

-         Per a una dona, en aquest moment és fàcil o difícil deixar una relació? Per què?

         -         Si el Joan i la Paula continuen sortint, com creieu que serà aquesta relació?

-         Peseu en la Paula, com creieu que se sent? I com se sentirà d’aquí a uns anys si    la   situació continua i no s’atura? Tingues present els continguts treballats en l’apartat anterior sobre el mecanisme del cicle de la violència. 

-         Què faríeu si fóssiu la Paula?

Fases del cicle de violència:

1 Acumulació de tensió

2 Esclat de violència

3 Manipulació emocional o fase de «lluna de mel»

4 Fase d’escalada de la violència

1 Acumulació de tensió: El maltractador/a comença a mostrar-se tens i irritable, qualsevol comportament de la parella li provoca reaccions negatives i sense motius reals  pot arribar a patir gelosia i desconfiança, portant-lo a desenvolupar tot un seguit d’accions com a mecanismes de control i possessió de la parella. Per exemple:

- Mirar el telèfon i les xarxes socials de la parella, vol saber-ho tot sobre les relacions interpersonals de l’altre.

- Recriminar que no passa prou temps amb ell/a i que dedica massa temps als estudis, amics...

- Fer xantatge per mantenir relacions sexuals, amenaçant de deixar-la i anar-se’n amb una altre/a.

- Comentar-li que no pot estar ni una setmana sense ella, i li demana que no vagi al viatge de fi de curs, campament d’estiu,...

- Li recrimina les maneres de vestir

- Parlar malament de les seves amistats i no li deixar-la anar amb elles.

- Trucar varies vegades al dia, enviar varis sms, per a saber que fa l’altre, amb qui està o per saber quan es veuran.

- Dir-li que vol estar tot el temps amb ella i que no li ve de gust estar amb altre gent.

A més, si es produeix qualsevol situació que incomoda al maltractador, aquest, mitjançant el despreci i l’ignorament de la parella, mirades amenaçadores, gestos agressius o desafiants, etc. intenta fer saber el seu malestar a la parella.

La víctima, sorpresa, intenta parlar-hi, però aquesta actitud només serveix per fer enfadar encara més al maltractador. Si la víctima se’n queixa, el maltractador/a ho nega tot i carrega la culpabilitat en la parella.

Aquesta desigualtat que el maltractador ha anat construint durant la relació s’utilitza per fer callar la parella, que acaba per dubtar de la seva pròpia experiència i per considerar-se culpable del que passa.

2 Esclat de violència: Tal com indica el terme, el maltractador/a acaba explotant, perd el control i castiga la seva parella amb duresa, verbal o física, a través d’insults, cops, trencadisses, amenaces, etc.

La víctima, que només mirava de salvar la relació, es troba ara impotent i dèbil, i la balança desigual que s’ha anat creant amb els anys ara la paralitza.

3 Manipulació emocional o fase de «lluna de mel»:L’agressor se sent mol penedit pel seu comportament, demana perdó i promet que canviarà. Durant aquesta fase, es converteix en la parella més encisadora que hi ha: elimina algunes de les restriccions, es relaxa una mica i permet a la parella que faci algunes sortides.

Quan veu aquests canvis, la víctima pensa que si la seva parella ha pogut canviar, també pot deixar de maltractar-la i arriba a pensar que no tornarà a passar.

4 Fase d’escalada de la violència: Una vegada ha aconseguit el perdó de la víctima, l’agressor es torna a sentir segur en la relació, perquè ja l’ha recuperada i no s’ha de preocupar més de complaure-la.  Així, tornen a començar la irritabilitat i els abusos, quan la parella vol exercir el poder que acaba de guanyar, la castiga amb duresa.

Intensitat: Cada vegada MAJOR

Freqüència: Cada vegada MENOR

Al començament de la relació, la víctima no es reconeix com a tal, tot i que admet el patiment. Els petits actes de dominació són tan quotidians que semblen normals: comencen amb una simple falta de respecte, amb una burla, amb una mentida o una manipulació. Si la víctima o el grup social no reaccionen, aquests actes es van transformant progressivament en conductes realment perverses.

Quan una persona aconsegueix deixar de ser víctima de la violència pot començar a arraconar les pors i el perill, augmentar l’autoestima, recuperar la salut i l’equilibri, acabar amb els abusos i les humiliacions, disposar de temps, diners, desitjos i aspiracions, recuperar la confiança en ella mateixa, tornar a tenir família, amics o veïns, ser autònoma i independent… En resum, les víctimes poden tornar a sentir-se persones. 

Dinàmiques sobre les regles de consum.

Cicle de tres xerrades-taller a l'institut de Sant Joan de les Absadesses

L’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor (OCIC) del Ripollès ha treballat els drets i deures de les persones consumidors amb els joves de 10 a 16 anys de Sant Joan de les Abadesses. Ho ha fet en el marc de tres xerrades-taller que s'han realitzat en hores de tutoria a l’Institut Escola Sant Joan de les Abadesses el dimecres 16 de novembre (4t d’ESO) i el 14 de desembre (1r d’ESO) i 21 de desembre (2n d’ESO).

Per realitzar aquests tallers, l’OCIC s'ha basat en el recurs didàctic anomenat “Quines regles té el consum?” de l’Escola del Consum de Catalunya, un servei públic gratuït de l’Agència Catalana del Consum que vol afavorir i potenciar la presència de l’educació del consum dins l’àmbit educatiu català.

La xerrada té una durada aproximada d’uns 45 minuts i parteix de la premissa que cal educar el ciutadà, en aquest cas els més joves, perquè prengui consciència de la condició de persona consumidora que li és pròpia, a fi que pugui actuar de forma activa, crítica i responsable, més enllà de les mesures polítiques i legislatives que protegeixen els drets i els deures de les persones consumidores.

Aquestes xerrades s’han organitzat en coordinació amb el Servei de Joventut del Ripollès, en el marc de la iniciativa del Programa PIDCES.

Díptic Sex_o_no_sex

Dinàmica de sexualitat

Valoració de les diverses sessions de treball per preparar la dinàmica de sexualitat del dia 11-11-2011.

Per poder portar a terme la dinàmica de sexualitat que es planteja dins el programa PIDCES, s’han portat a terme diverses sessions de treball amb els tècnics de Joventut. En aquestes, s’ha realitzat un treball tenint en compte el públic que teníem a davant, la demanda dels docents i el context en el que ens movíem. Els tècnics, així com jo com a psicopedagoga, també ens hem tingut en compte en l’actuació, ja que som participants en la interacció.

El rol que adoptarà el tècnic que intervindrà ho fa des d’una posició propera als joves per entendre la seva postura, resoldre dubtes, generar un procés d’aprenentatge, etc.

En aquesta dinàmica s’utilitzarà una exposició itinerant, “Sex o no sex” de Direcció General de Joventut. Aquesta facilita el desenvolupament d’una acció educativa al voltant de les infeccions de transmissió sexual i el VIH/sida, posant a l’abast dels tècnics elements informatius i educatius que, defugint de plantejaments moralistes, ajuden a orientar actituds i faciliten estratègies per a la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de conductes de risc.

“Sex o no sex” és una exposició de 10 plafons que combina texts i fotografies.

Aquesta té com a objectius:

1. Contribuir a promoure entre els adolescents una consciència crítica davant les conductes sexuals de rics, generant un estat d’opinió favorable a la promoció d’hàbits saludables i a la salut.

2. Afavorir el desenvolupament de dinàmiques al voltant de l’exposició, relacionades amb les conductes sexuals de risc.

3. Facilitar informació i sensibilitzar sobre els riscos i conseqüències de les infeccions de transmissió sexual, inclòs el VIH/sida.

En aquest cas, els tècnics de Joventut, l’exposició (contingut) i jo com a assessora han format els elements constitutius del triangle interactiu que caracteritza tot aprenentatge. Aquest triangle es conforma com un element clau d’anàlisi i comprensió dels processos de construcció de coneixement. D’aquesta manera, comprendre com un tècnic aprèn, planteja la dinàmica a partir del material que té, els recursos que disposa, etc. suposa tenir en compte els seus aspectes personals – cognitius i afectius – i també analitzar les característiques del contingut i la meva intervenció com a mitjancera entre el tècnic i l’exposició.

En l’assessorament, les idees i accions que s’han activat estaven condicionades per l’intercanvi i la negociació dels punts de vista entre els tècnics i jo com a assessora. Aquesta negociació ha comportat un cert grau de compromís sobre els objectius de la dinàmica, l’atribució de rols, responsabilitats i intencionalitat de la mateixa, així com del programa PIDCES en general.

Document per la dinàmica de delegats

Formació Delegats_Sant Joan

Sessió de treball amb la tècnica de Joventut de Sant Joan

Davant la demanda de l’institut – escola d’aquesta localitat, ens hem trobat per poder confeccionar la dinàmica de delegats de 1r i 2n ESO. Primer de tot, ens hem marcat els objectius que com a tècnics de joventut volíem aconseguir i allò que el centre ens demanava. En segon lloc, hem realitzat una pluja d’idees sobre la metodologia que podíem utilitzar per arribar els objectius marcats. Seguint la premissa de l’enfocament constructivista, qualsevol tècnica o pràctica específica són camins possibles.  

La sessió l’hem confeccionat de la següent manera:

SESSIÓ DE DINAMITZACIÓ AMB ELS DELEGATS DE 1R I 2N.

Sessions: 1h.

Alumnes: 1r i 2n ESO.

Objectius:

-         Fer explícites les funcions dels delegats.

-         Proporcionar un marc teòric sobre drets i deures dels delegats.

-         Dinamitzar els alumnes entorn a la importància de la transmissió d’informació que fan els delegats en el seu grup classe.

Data: Dia 9 de novembre: 1r ESO i 23 de novembre 2n ESO

Metodologia:

Abans d’enumerar totes les funcions del delegat, les tècniques de Joventut faran que els alumnes facin una pluja d’idees de les funcions dels delegats i s’aniran anotant a la pissarra.

Posteriorment és passarà el power point amb la diapositiva de les funcions:

1r. Primer: Funcions dels Delegats

·        Mediar en la comunicació amb la resta de la comunitat educativa.

• Informar al grup - classe de les informacions donades i dels acords presos per part del centre. 
• Transmetre l'opinió i les decisions del grup que representen a la resta d’estaments educatius.
• Coordinar-se amb l’ AMPA i el professorat  per dissenyar les activitats del centre.

Tècniques de Joventut: Una vegada s’ha llegit la diapositiva es compara amb el que els alumnes han dit i es revisa si hi ha algun aspecte que ells han dit i no ho hem contemplat.

Després, es passa les diapositives dels drets i deures dels delegats:

2n. Drets dels i les delegades:

·        Reunir-se amb la resta de delegats/des i/o representants de l'alumnat sense que es vegi malmesa la seva activitat acadèmica.

·        No ser sancionat/da per l'exercici de les seves funcions.

·        Conèixer i consultar la documentació necessària per a l'exercici de les seves tasques.

La tècnica de joventut preguntarà quins són els delegats de cada classe, i posteriorment es dirigirà a ell, preguntant-li:

*Com et van elegir? *Et sents representant del teu grup classe?

2ona diapositiva de Drets 2:

·        Cooperar en la fixació de dates dels exàmens.

·        Participar en el desenvolupament d'activitats i actes propis de la missió estudiantil. 

·        Presentar reclamacions al centre quan aquest abandoni o compleixi defectuosament les funcions educatives.

·        Donar assessorament i suport als representants dels estudiants al Consell Escolar del centre.

La tècnica de Joventut preguntarà si coneixien els drets que tenien els delegats? I si han realitzat mai cap queixa a l’institut per algun cosa?

3r. Deures dels i les delegades:

• Col·laborar amb el professorat amb el manteniment i ordre del centre.
• Fer de mediador quan es presentin situacions conflictives dins el grup – classe.
• Vetllar per l’adequada convivència dels alumnes del grup que representa.
• Exposar als tutors els suggeriments i reclamacions del grup que represento.
• Assistir a les reunions convocades per la Direcció del centre.

La tècnica de joventut preguntarà:

*Esteu contents amb la relació amb els vostres tutors/es?

1era Dinàmica: El rumor.

Descripció:

Es demana a quatre voluntaris del grup. Tres surten a fora de l’aula i el que es queda junt amb la resta del grup, se’ls hi explica una història. (a tots)

Després es fa entrar el segon voluntari i el que s’ha quedat a l’aula li haurà d’explicar la història que ha escoltat, el segon al tercer i aquest a l’últim. La resta observen com va canviant la història i finalment es comenta com és d’important ser fidel en la transmissió d’informacions.

Història:

El tècnic de Jovent serà el Director, que els hi explicarà que:

S’està elaborant una nova normativa que s’ha d’aprovar en el Consell Escolar: durant l’hora del patí, només podeu menjar entrepans que portin aliments saludables. Aquest ha d’estar embolicat amb un material biodegradable, boc’n’roll o taper. Si utilitzeu el material biodegradable s’ha de tirar l’embolcall a la paperera, amb aquesta finalitat posarem dues papereres noves. No es podran portar làctics ni sucs, però si begudes amb envasos reutilitzables. Es permetrà jugar a pilota però només de material que no puguin fer mal, com espuma.

Reflexions:

-         Hi ha hagut una alteració de la informació inicial?

-         Quin ha de ser el paper dels /les delegats/es a l’hora de transmetre la informació a la classe?

-         Quina importància té donar la informació correcte?

-         Podríeu pensar amb alguna manera per difondre la informació a l’aula: plafó, circular, correu electrònic, etc.

Fins aquí, donaríem per acabada la sessió de delegats.

Programa PIDCES a Institut - Escola de Sant Joan

Sessió de presentació programa PIDCES als alumnes d'ESO de l'institut - Escola de Sant Joan de les Abadesses:

Hora: 15h a 16h. Tutoria de tots els grups.

Professionals: Tècnica de joventut del municipi i jo com a assessora.

La sessió va anar molt bé. La tècnica de joventut del municipi va entrar a totes les aules presentant el programa PIDCES en els alumnes, en què consistia, quins avantatges tenien com usuaris del servei, quina seria ara la seva referent de joventut, si tenien dubtes, etc.

El fet de realitzar tots els grups la tutoria a la mateixa hora va facilitar la tasca, ja que tots els tutors estaven avisats i ens varen donar cabuda.

Valoració: El grau de valoració és molt positiu, ja que era el centre d'educació secundària de la comarca que encara no havia entrat a formar part del programa. A la vegada suposa un valor afegit a la tècnica, ja que li dóna una via d'entrada i de demandes dels joves i de la comunitat educativa en general, també li dóna una certa professionalització a la seva tasca i es valora com a especialista en joventut.  

______________________

La tècnica de Joventut de Sant Joan atenent joves en el PIDCES de l'Institut Escola

Valoració de la dinàmica

Sessió de valoració de la dinàmica que es va realitzar el dia 17 d'octubre de 2011, de les 16h a les 17h.

En general la valoració per part dels tècnics és bona, tot i que hi ha aspectes a millorar:

• Els alumnes en el roleplaying no varen acabar d'adoptar el paper que es desitjava, d'aquí que alguns tècnics apuntaven que potser la figura d'en Pere, fos adoptada per un d'ells. D’aquesta manera els hi faria extreure raonaments, qüestionar aspectes del saber dir no davant un oferiment, etc.
• Tot i la implicació en la dinamització de l’espai i les targetes, afegir altres elements que poguessin ambientar l’aula.
• Triar els alumnes en cada paper i no deixar-ho de forma voluntària. El fet que els tècnics coneguin la majoria d’alumnes, pot fer molt més enriquidor el roleplaying.  

Punts positius:

v      Després de la dinàmica realitzada pels tècnics de joventut, les dues sessions següents hi anirà un metge i els mossos d’esquadra que parlaran de la normativa d’alcohol.

v      Coordinació posteriors de tots els professionals implicats, recollint les valoracions de cadascú.

v      Treball en xarxa amb serveis externs i que permeten arribar al jove, donant una visió coherent i conjunta.

Dinàmica sobre el consum de begudes alcohòliques

Avui a les 15h, dinàmica amb el grup de 2n ESO de la secció d'institut Joan Triadú, sobre el consum de begudes alcohòliques:

 

FITXA DE L’ACTIVITAT:

 

Dinàmica per treballar el consum de begudes alcohòliques.

 

Presentació: L’alcohol és la droga més consumida en qualsevol edat, en tots els grups socials i sexes. El consum, fa deu anys enrere, era bàsicament diari, és a dir quan es menjava en família i en petites reunions. Ara els hàbits han canviat i es consumeix per part de la gent jove, en grans quantitats sobretot el cap de setmana. Està demostrat que a la llarga produeix un grau d’alcoholisme precoç, ja que les dependències alcohòliques més greus es produeixen a edats més joves.

 

Característiques del consum:

 

La finalitat és recreativa i està estretament lligada al fet de passar-s’ho bé. Està més relacionada amb el plaer o els moments positius viscuts durant la festa, que amb els malestar o els problemes que les seves accions puguin comportar.

Per tal de treballar el consum d’alcohol amb els alumnes de 2on ESO, s’ha realitzat aquesta dinàmica lligada amb els resultats que s’han obtingut de les enquestes passades a finals del curs passat.

 

Ubicació: La dinàmica es portarà a terme a 2on ESO de la secció d’institut Joan Triadú de Ribes de Freser, amb possibilitat de realitzar-la en altres centres educatius de secundària de la comarca del Ripollès.

 

Data: La data escollida per la dinàmica és a les 15h, durant l’hora de tutoria de 2on ESO.

 

OBJECTIUS:
Generals
 Afavorir la presa de consciència i la reflexió sobre el consum d’alcohol.
 Afavorir l’anticipació de respostes possibles davant situacions de pressió social.

 

Específics
- Fer reflexionar als joves sobre el consum d’alcohol a la seva població i a la comarca en general.
- Propiciar l’adquisició de certes habilitats mínimes per rebutjar una invitació de beure alcohol.

 

METODOLOGIA: La dinàmica consta d’un role-playing i posteriorment un anàlisi i reflexió de les dades extretes en les enquestes:

Es demanarà la col•laboració de 4 alumnes, els quals marxaran de l’aula. Amb la resta de companys, se’ls hi explicarà la situació d’en Pere i com en aquesta situació influeixen els amics per incentivar que begui.

 

CARTOLINES:

 

PERSONATGE 1: Pere

SITUACIÓ: 23.30h Estàs a fora del Pavelló de Ribes amb el grup d’amics esperant que obrin les portes per anar a una festa FlaixFM

•  Ets un jove de 2n d’ESO de Ribes de Freser
•  Aquest any els teus pares t’han deixat sortir per primera vegada fins a les 2 de la matinada per Festa Major.
• No has provat mai l’alcohol.
• Estàs molt rallat per que aquesta mateixa tarda has perdut l’Iphone nou a les atraccions.
• T’agrada molt la Laia, la noia del grup amb els que has sortit de festa.

PERSONATGE 2: Laia

SITUACIÓ: 23.30h Estàs a fora del Pavelló de Ribes amb un grup d’amics de l’Institut esperant que obrin les portes per anar a una festa FlaixFM.

•  Ets una jove de 2n d’ESO de Ribes de Freser
• Aquest any els teus pares t’han deixat sortir per primera vegada fins a les 2 de la matinada per Festa Major.
• No veus alcohol, tot i que alguna vegada ho has provat però consideres que no va amb tu.
• Ets molt bona amiga d’en Pere, us coneixeu des de molt petits.

OBJECTIU: Donar consells a en Pere per que no begui aquesta nit.

 

PERSONATGE 3: Lluís
SITUACIÓ: 23.30h Estàs a fora del Pavelló de Ribes amb el grup d’amics esperant que obrin les portes per anar a una festa FlaixFM

•  Alumne de 3r d’ESO repetidor
• Coneixes a en Pere de l’Institut i a més jugueu al mateix equip de futbol.
• Has pogut comprar i fer una mica de botellón al super ja que no t’han demanat el d.n.i.
• L’any passat vas començar a veure alcohol, tot i que només beus per Festes Majors, acostumes a fer Botellón i alguna vegada t’has emborratxa’t.

OBJECTIU: Vols que en Pere s’animi ja que ha perdut el seu Iphone nou de trinca i està molt ratllat i capficat pel que li diran a casa. Creus que el millor per aconseguir-ho és que begui del botellón.

 

PERSONATGE 4: Marc

SITUACIÓ: 23.30h Estàs a fora del Pavelló de Ribes amb el grup d’amics esperant que obrin les portes per anar a una festa FlaixFM.

• Ets un alumne de 4t d’ESO de Ribes
• Ets un ex-company de classe i amic d’en Lluís.
• Coneixes a en Pere de l’Institut.
• Has provat l’alcohol alguna vegada l’alcohol, tot i que no acostumes a beure mai.
• Aquesta nit veuràs una mica d’alcohol, creus que si no et passes l’alcohol farà la festa més divertida.
• T’han arribat rumors que a en Pere li agrada la Laia.

 OBJECTIU: Has d’ajudar a en Lluís per aconseguir que en Pere begui.

 

 

Una vegada s’hagi fet la representació de la situació, es demanarà a la resta del grup –classe que suggereixi maneres d’actuar d’en Pere. Posteriorment, s’obrirà un debat entre tots, intentant anar introduint les dades que han sortit de les enquestes i les preguntes que aniran formulant els tècnics de Joventut:

• Per què beus? I quan?
• Beus per lligar més?
• Davant d’una invitació a beure alcohol, què et preocupa més? Actuar tal com ells volen o els efectes d’aquest?
• Sabeu que diu la llei en relació a la venda i el consum de begudes alcohòliques pel que fa a menors d’edat?

Els tècnics de Joventut tindran en compte les repercussions de l’abús de l’alcohol, les quals són múltiples:

- Físicament: ressaques, accidents, coma etílics, etc.
- Familiarment: mal rotllo amb els pares, baralles, etc.
- Estudis: baixa el rendiment escolar.
- Comportament: violència, conductes agressives, es busquen baralles, etc.
- Psicològic: consum abusiu pot comportar pèrdua de memòria, cruis d’ansietat i depressió.

 

Resultats de l’enquesta:
- Un % elevat ha provat l’alcohol.
- Es prova sobre tot a ESO (1r, 2on i 3r)
- Una vegada provat es continua bevent.
- El consum es dona el cap de setmana o festivitats senyalades (no familiars).
- Els llocs on es consumeix és a les discoteques, bars, festes populars, etc. on la venda de begudes alcohòliques a menors és prohibit.
- El consum es realitza amb el grup d’amics.
- Els joves que s’emborratxen ho fan sovint, sense tenir en compte les conseqüències negatives de fer-ho: físiques, familiars, socials, acadèmiques, etc.
- L’alcohol el compren els propis joves o bé els conviden els amics.
- Es barreja amb el tabac.

 

Percepcions:
- La idea de beure alcohol per passar-s’ho bé, divertir-se.
- Despreocupació que l’alcohol és una droga i per tant, que crea addicció.
- No hi ha el dubte que afecta el rendiment escolar.
- No ajuda a lligar.
- Accentua la violència i l’agressivitat.
- Gairebé tots els adults beuen.

 

Valoració: Es tracta d’una dinàmica molt interessant, on es treballa el consum d’alcohol i es relaciona amb les dades obtingudes de l’enquesta passada. Així és pot fer reflexionar al jove sobre la realitat del seu territori i no teoritzar sobre fets o situacions genèriques. A més els tècnics de Joventut, poden fer reflexionar els alumnes sobre els riscos de beure alcohol en edats molt joves (emocionals, psicològics i socials) i donar informació sobre els fets més rellevants de l’alcohol i dels perills del seu consum abusiu.

Es valorarà la dinàmica, a partir de l’observació d’un professional extern que recollirà les diverses intervencions dels alumnes, la seva participació, el feedback que estableixin els dos tècnics, etc

Sessió de treball amb els tècnics de Joventut

Avui hem realitzat una cordinació per concretar tot el Programa PIDCES i quins centres ens han donat ja dates definitives, en quan a les dinàmiques presentades.

calendari_2

Reflexió de les sessions realitzades fins a data 5/10/2011:

El programa PIDCES està anat per molt bon camí, les diverses sessions realitzades han estat satisfactòries. La valoració dels tècnics i la meva pròpia, sense entrar a aprofundir, és que els centres educatius així com el professors han acollit molt bé la iniciativa, això en quan els punts d’informació a l’hora del pati.

En quan a les dinàmiques, els tutors dels diversos centres ja han fet la demanda de portar a terme diverses dinàmiques: consum, sexualitat, participació i delegats. Hem realitzat una sessió de treball amb els tècnics, per treballar com desenvoluparem la sessió de delegats, ja que el centre educatiu que ho ha sol·licitat, busca donar rellevància a aquesta figura i fer visible la seva importància per el grup classe. L’objectiu de la sessió és donar eines els delegats perquè el seu grup classe s’impliqui i participi, com pot arribar ell al consens davant una decisió de grup, etc.

4/10/2011: reunió amb l’equip directiu i tots de l’Institut – escola de Sant Joan de les Abadesses.

Per tal d’aconseguir que aquest centre es planteges portar a terme el programa PIDCES, la tècnica de joventut del municipi i jo, els hi varem exposar. La sessió va ser llarga  però enriquidora, ja que ja és varen marcar unes dates.

El dia 19 d’octubre de 2011, entre les 10.30h i les 11.30h anirem a totes les hores de tutories de tots els grups (estem parlant d’un centre petit), per tal exposar què farem els tècnics de joventut en el seu pati i posteriorment ens quedarem a realitzar la sessió corresponent.

La valoració és molt positiva, ja que era el centre educatiu de secundària que faltava per sumar-se al programa PIDCES. d’aquesta manera la tècnica de Joventut serà la professional de referència, que podrà connectar amb els joves i difondre els recursos de la comarcal i municipals, convertir-se en un agent assessor i motivador d’iniciatives, a la vegada que comarcals, etc.

Segueixo treballant....