Tècniques d’estudi

Els alumnes arriben al centre amb controls que han d’estudiar amb molta informació i moltes vegades els hi resulta feixuc. Sovint, mostren dificultats per destriar la informació important de la secundària, aplicar fórmules o entendre conceptes.

Les tècniques que s’intenten aplicar, són:

El subratllat. La funció és subratllar les idees bàsiques, que servirà a posteriori per estudiar el text.

El resum. Explicar amb les paraules d’un mateix les idees més importants del text.

El mapa conceptual. Escriure les idees principals i connectar-les entre elles.

La representació visual del problema a resoldre.

http://www.xtec.cat/~jcruz/t_estudi/

El mètode SQ3R de Francis Robinson

En la recerca de tècniques d’estudi que pugui a aportar en el centre, he trobat la que us exposo a continuació:

El mètode SQ3R és una eina d’aprenentatge per obtenir el màxim profit del material d’estudi. S’anomena el SQ3R mètode, que significa, amb les sigles en anglès Survey, Question, Read, Recite, Review. És una estratègia d'estudi eficaç i és una forma comprovada per agilitzar les habilitats d'estudi.

• La revisió – Fer una ullada general del que es vol estudiar abans de començar. És com plantejar un full de ruta abans de sortir de viatge.
• Pregunta – Fer-se preguntes del que es vol aprendre. Sovint els continguts importants que volen aprendre són les respostes a les preguntes. Fer-se preguntes del què, com, per què, quan, qui i on sobre el que llegeixes. Intentar respondre-les i ajudaran a donar sentit al que has llegit i a recordar-ho de forma més fàcil, es convertiran en continguts amb significat. Serà més fàcil de recordar a l’hora de l’examen.
• Llegir. S’ha de llegir de forma activa. Llegir per respondre les preguntes que un mateix s’ha plantejat. Sempre s’ha de tenir en compte les paraules que estan en negreta o cursiva, perquè són importants. També entendre o bé interpretar les taules, gràfics i il·lustracions i poden ajudar a comprendre una nova idea molt de forma més fàcil i clara que un text escrit.
• Enumeració - S’ha d’intentar anomenar les idees principals dels conceptes (les que estan en tipus negreta o cursiva). Utilitzar les pròpies paraules per assegurar-nos que ho has entès, i a continuació, escriure-les en un full a part. Intentar connectar el que s’ha llegit amb els coneixements previs.
• Revisar - Es tracta de revisar el que s’ha estudiat per observar si s’ha complert. Tornar a llegir és  part del procés de revisió. Rellegir una idea fa que quedi més clara i entenedora. Durant la revisió, és bo que es prenguin notes per acabar de clarificar els punts que no han quedat clars. El millor temps per fer-ho és quan s’ha acabat d’estudiar.

Abans de l’examen fes una revisió final. És important saber organitzar el temps, la revisió final es pot considerar la comprovació del coneixement sobre el material estudiat.

Taller de constel·lacions familiars i sistèmiques

“No hi ha res que tingui mes influencia en els fills que la vida no viscuda del pare o de la mare” (C.G. Jung)

·        A qui pot ajudar?

A totes aquelles persones que vulguin treballar temes problemàtics o conflictius de la seva vida, reconeixent la dinàmica que ha creat el conflicte i trobant la imatge que dona pas a la solució reconciliadora:

• Persones que tenen dificultats en les seves relacions familiars, que es poden manifestar en problemes emocionals, mentals o corporals.
• Qui te problemes de parella, convivència o separacions conflictives, casos d'adopció, abús sexual, avortaments.
• Aquells que pateixin malalties greus, que tinguin qualsevol tipus d'addicció o trastorns de l'alimentació (bulímia, anorèxia, obesitat).
• Qui hagi sofert repetides experiències de malaurança (dols, malalties, morts tràgiques, suïcidis, guerres) o desitgin enfrontar fets irremeiables de la seva història.
• Pares que tracten ajudar als fills amb problemes de conducta, aprenentatge i desenvolupament personal.
• Tots els professionals que tinguin a veure amb la relació d’ajuda: Psicòlegs, Metges, Terapeutes, Assistents Socials, Educadors, Mestres, Advocats...
• Empreses. Per a problemes financers, d’organització, lideratge, lleialtat, estructuració de responsabilitats, cohesió en els equips de treball.
• En general en casos de: violència intra o extra familiar (guerres, assassinats, maltractaments, suïcidis, lluites de poder), pèrdues d'éssers estimats, avortaments, separacions traumàtiques, abandonaments, accidents fatals, exclusió de persones de la família, inversió de l'ordre jeràrquic dintre de la família, secrets familiars, existència de relacions vinculants extramatrimonials, fills no reconeguts, crims, etc.

·        Que són?

Des de que naixem, per ser fills d’un cert pare i d’una certa mare, pertanyem a una família i a un sistema familiar on existeixen profunds vincles i lleialtats entre els seus membres. Aquests vincles poden ser, tant una font de felicitat, com de malaurança o malaltia.

L’amor entre els membres d’una família pot fluir i reforçar-se quan es respecta un ordre, el qual dóna dignitat, reconeixement i respecte a cadascun dels seus membres. De vegades aquest ordre no és respectat i sovint ens trobem repetint dinàmiques i amb dificultats per canviar-les.

 Veurem per exemple, que de vegades, la mort prematura d’un membre de la família, així com l’exclusió, l’oblit o l’expulsió, ens pot portar en generacions posteriors i de una manera totalment inconscient, malalties, morts prematures, suïcidis, relacions conflictives, maltractaments, abusos, avortaments...

Amb el treball amb Constel·lacions Familiars, el que es fa és desplegar aquesta xarxa familiar i posar a la vista el procés que va originar el problema. La persona, al poder veure aquest punt de partida, pot reconciliar-se amb el seu origen, restablir la sintonia i sentir una profunda calma en el seu interior. També, a poc a poc, anirà apreciant notables canvis en el seu procés vital, tant a nivell individual com familiar.

Actualment les Constel·lacions Familiars s’estan portant a terme a arreu del món, dins l'àmbit familiar, empresarial, educatiu i de salut, entre d’altres.

En que es basa?

Es basa en la teoria general de sistemes, i dintre d'ella en la Teràpia Sistèmica que parteix del reconeixement de que els grups humans es regeixen per lleis i patrons innats, als quals s'agreguen tots aquells que es van construint en la interacció quotidiana dintre de les famílies i així mateix les famílies construeixen lleis i principis que regeixen la interacció dels seus nuclis amb els d'altres famílies, arribant a construir les lleis socials que permetran un funcionament d'acord amb les necessitats particulars i grupals.

Aquest conjunt de lleis naturals, familiars, socials i espirituals que regeixen el funcionament dels nuclis humans és el que Bert Hellinger anomena els ordres de l'amor. La transgressió dels ordres de l'amor en les interaccions humanes pot ser l'origen dels conflictes i les discordances internes que poden arribar a manifestar-se com patologies individuals, familiars, grupals o socials.

Com es desenvolupa un Taller de Constel·lacions Familiars?

Dins d’un treball en grup, la persona participant exposa la seva demanda, així com els fets importants que s’hagin donat a la seva família. Seguidament i seguint les indicacions del terapeuta (psicopedagog), escollirà entre els participants una sèrie de representants tant pels membres de la seva família com per ella mateixa. Els situarà a la sala, segons la seva intuïció. Poc a poc, seguint els moviments i les dinàmiques que vagin apareixent, el terapeuta (psicopedagog), mitjançant frases o nous moviments, ajudarà a restablir l’ordre perdut.

Les Constel·lacions Familiars també es realitzen i son igual d’efectives en consulta individual, en aquest cas els representants son substituïts per objectes, com poden ser ninots, fulls de paper, etc. (exemple amb un nen amb basos de plàstic – Dislèxia)

Origen i Historia:

Bert Hellinger, creador de les Constel·lacions Familiars, va néixer a Alemanya en 1925. Va estudiar Filosofia, Teologia i Pedagogia. Durant 16 anys va ser missioner d'una Ordre Catòlica a Sud-africà. Més tard es va formar en Psicoanàlisi, Dinàmica de Grup, Teràpia Primal, i en mètodes de Hipnoterapia. Posteriorment es va acostar a la Teràpia Gestàltica i la Programació Neurolinguística. Treballant amb l’Anàlisi Transaccional va advertir un aspecte multigeneracional en l’abordatge de les problemàtiques, que el conduí cap a la Teràpia Sistèmica. A l'aprofundir en ella va descobrir dintre dels sistemes, lleis i ordres de compensació als quals va anomenar Ordres de l'Amor.

Basant-se en aquests Ordres va crear un mètode de configuració de famílies, les Constel·lacions Familiars, enfocat directament cap a la solució, que li va valer el reconeixement com un dels Psicoterapeutes claus del món actual. Te més de 40 llibres publicats.

Valoració de la sessió de treball amb F:

La sessió va canviar una mica d’orientació, perquè F tenia que fer una redacció de castellà (5è EGB) sobre un animal imaginari o real. En aquest cas, el va realitzar de dues tortugues que té, descrivint què feien, què menjaven, com es movien, etc. Se li va remarcar el fet que mantingués els marges, vigiles les faltes d’ortografia i que mantingués un ordre en la redacció. Una vegada finalitzada, li varem demanar si se sentia satisfet del seu treball. Se’l va tornar a llegir un parell de cops i va comentar que sí. 

Llavors, la seva iniciativa era quedar-se en el centre. La nostra idea era fer-li fer una cosa espontània, que li tranqués els seus esquemes. Se li va dir que marxàvem a fora. Ell va preguntar a què? I va ser llavors que li varem dir que anàvem a buscar cargols. La proposta no li va agradar gaire i el va neguitejar bastant. 

El fet que tingui fòbia a l’embrutar-se, a tot allò que sigui caòtic, que no hi hagi un ordre i poc visible; anar a fora a un camp del costat del centre, ho intenta evitar i pot arribar a donar moltes excuses. F una vegada al camp, li era totalment impossible poder remenar les herbes per trobar cargols, es movia constantment i no podia estar quiet a un punt. Veia els cargols, però li era impossible agafar-los i més si eren al mig de l’herba i li suposava tocar-les. Els missatges que li transmetíem eren positius i l’animàvem a que fes passos petits cap endavant, però ell continuava amb el seu patró de conducta. No va ser fins que li varem donar petites ajudes que va aconseguir agafar-ne tres (amb un pal per remenar les herbes). 

Aquesta activitat té com a objectiu superar les fòbies que té. Se li dóna un suport i confiança per poder passar el repte. Les consignes són clares i precises.

Sessió de treball amb F

Usuari de 7anys que té TDAH, trets autistes i fòbia a tocar objectes de l’exterior, qualsevol cosa que l’embruti, animals, etc.

Temps:  1 hora

OBJECTIU:

- Aconseguir que tingui un contacte amb elements externs i que ell mateix els pugui agafar.

L’estructura de les sessió serà la següent:

1. Es va a buscar  F a la saleta a on s’espera. Mentre se li pregunta què ha fet a classe, què va fer el dia anterior, si es troba bé, si s’ho passa bé al pati, etc. També se li pregunta com es troba, amb qui ha vingut, etc.
2. En arribar a l’aula, se li recorda què és va fer la sessió anterior. Després se li explica què és el que farem, amb consignes clares i senzilles.
3. Després de la realització de l’activitat proposada, se li deixarà temps lliure perquè faci allò que li agrada.

METODOLOGIA

Les instruccions que es donaran seran concretes i curtes:

-          Consistirà en anar a darrera del centre i recollir: 4 objectes:

1. una fulla o planta verda.
2. una pedra de color blanca.
3. un tronc d’un arbre o arbust
4. una flor, si en trobem.

Un cop recollit tot el material, ja podem anar al centre.

-          La segona part, ja en el centre, podem jugar a “xinos” amb els daus de les taules de multiplicar (la del 2 i la del 3). Cadascú té 6 daus i fa una jugada que pot ser el resultat o l’operació, qui l’encerti i vagi més ràpid s’emporta la fitxa. (ningú veu els seus daus, perquè els té amagats a la seva mà) o bé el que ell vulgui: escacs, quien és quien, etc

Reflexió amb el tutor de pràctiques: problemàtiques i prespectiva sistèmica conjunta

FASE 3 i 4:: Treball conjunt amb el professional del centre en l’elaboració de material, relació amb l’usuari, espai de treball que es crea, etc. DATA:   octubre - desembre                   HORES: dimecres, dijous i divendres a la tarda. Horari en funció de les sessions establertes.

Objectiu:

-          Treballar conjuntament amb el professional del centre en els diferents casos, així com amb les seves famílies.

Reflexió amb el tutor de pràctiques:

Quan sorgeixen problemes educatius en nens/es, les famílies i les escoles perceben els problemes de maneres diferents:

1. Els pares veuen el problema com una cosa que té un origen en l’escola i, implícita o explícitament, fan responsable a l’escola de l’existència del problema, el seu origen i la seva resolució; en la majoria dels casos les famílies, almenys inicialment, neguen qualsevol tipus de problema a casa. L’escola pot enviar al nen als serveis psicopedagògics o, directament, a un especialista, o pot animar als pares que hi vagin ells. La intensitat del problema pot variar des de la preocupació de l’escola pel baix rendiment del nen/a, falta de concentració i, possiblement, problemes de conducta.

Campion (1984), en un estudi sobre 72 nens/es que van rebre teràpia familiar en un servei psicopedagògic a l’escola, va assenyalar la manera que els pares perceben generalment el problema del nen com a responsabilitat de l’escola. Fa referència a les dificultats que existeixen per involucrar a la família quan els pares no veuen cap connexió entre la conducta del nen/a a l’escola i la seva conducta a casa (situació que també es dóna en el centre Tàndem).

2. El problema del nen/a es manifesta a l’escola, però el personal escolar pot atribuir el seu origen i causa a la situació familiar de la casa en la que viu. Això coincideix generalment, amb alguna crisis evolutiva que ha tingut lloc a casa: separació, divorci, arribada d’un germà, trasllat de casa, etc. Qualsevol que sigui la “causa”, sorgeix generalment un abisme entre la família i l’escola.

3. L’escola i la família reconeixen el problema del nen/a i s’uneixen per demanar que es faci alguna cosa al respecte. Estiguin d’acord o no amb les causes del problema, s’uneixen en veure el problema. En la majoria dels casos, recorren a serveis externs (experts), com seria el centre Tàndem, que els ajudi i confirmi el seu punt de vista del problema amb una identificació diagnòstica i amb la decisió que el nen necessita “ajuda” individual. S’ignora el context del problema i és posa èmfasi en el diagnòstic i en trobar la solució pel nen/a “problemàtic”. 

Per aquest motiu, cal un perspectiva sistèmica conjunta, que es dirigeixi al problema en el doble context de la família i l’escola i que es centri en la relació entre els dos sistemes tenint els següents objectius:

1. Facilitar la comunicació entre tots els sistemes que intervenen. 

2. Clarificar diferències en la percepció del problema.

3. Negociar conjuntament els objectius i la demanda per part de les diverses parts.

4. Començar a explorar diverses vies específiques que condueixin al canvi, ara bé tenint una periodicitat molt més àmplia que una hora a la setmana.

Sessió de treball jugant a escacs

FASE 3 i 4:: Treball conjunt amb el professional del centre en l’elaboració de material, relació amb l’usuari, espai de treball que es crea, etc. DATA:   octubre - desembre                   HORES: dimecres, dijous i divendres a la tarda. Horari en funció de les sessions establertes.

Objectiu: Treballar conjuntament amb el professional del centre en els diferents casos.

Activitat: Utilització de les noves tecnologies: vídeos, projeccions, material en paper i gràfic, jocs, etc.

Sessió de treball amb un infant que té TDAH i trets autistes. Té dificultats per anar al carrer, embrutar-se, seure en un espai exterior, que li toquin els mosquits, etc. En aquest cas, varem anar a jugar a escacs en un parc del costat del centre. L’infant li agrada jugar-hi i es mostra molt atent dins del centre.

Es fa aquest treball, per tal que trenqui amb les pors que té, que pugui assentar-se en una taula d’un parc i mantenir l’atenció en un joc mentre hi ha una tota una sèrie d’estímuls externs.

Aquest infant ja està rebent un tractament amb fàrmacs, però el jugar a escacs té com a finalitat la d’una eina terapèutica.

Amb la família és fa un treball paral·lel per treure-li aquestes pors que té. 

Context de lleure dins del centre Tàndem

FASE 3 i 4:: Treball conjunt amb el professional del centre en l’elaboració de material, relació amb l’usuari, espai de treball que es crea, etc. DATA:   octubre - desembre                   HORES: dimecres, dijous i divendres a la tarda. Horari en funció de les sessions establertes.

D

:   octubre - desembre                   HORES: dimecres, dijous i divendres a la tarda.

Objectiu:

-          Promoure les línies de treball que promoguin la participació activa dels infants i joves al centre i els seus contextos (família, escola, lleure, etc.).

Activitat: Participació activa en les sessions de treball amb els infants i/o joves.

Sessió de treball amb la fisioterapeuta del centre i amb el tutor de referència amb un grup de infants de 8 a 11 anys (12 nens), amb diferents problemàtiques físiques com psíquiques. En aquest cas, el psicòleg realitza una atenció directa amb un infant que té gegantisme i TDAH. Es va creure convenient que realitzes una activitat de lleure amb altres usuaris i, així pogués tenir un espai on poder extreure la seva impulsivitat i hiperactivitat. A l’inici del curs (setembre), la fisioterapeuta fa una demanda explicita, per tal que se li doni un cop de mà amb aquest infant i que hi hagi una persona de referència que pugui controlar-lo quan actua sense pensar les conseqüències dels seus actes.

Cada infant presenta un quadre diferent: TDAH, nanisme, dificultats físiques i per tant a la vegada relacionals, etc.

La sessió va consistir, en un primer moment que s’establís un espai de relació tranquil tot preguntant a cada un com els hi havia anat a l’escola la setmana, si volien explicar alguna cosa en concret, etc. D’aquesta manera es donava un espai, perquè els infants es tranquil·litzessin i així passar a l’altra part.

La següent part, anava enfocada al joc lliure on cada un podia fer el que volia: saltar, cridar, amagar-se, utilitzar diversos materials, etc. (espai adequat per realitzar aquesta activitat). Els professionals és on poden realitzar l’observació de cada infant i veure com actuen, com es relacionen amb els seus iguals, què imiten, si poden realitzar el joc simbòlic, si s’irriten fàcilment quan hi ha algun conflicte amb algun altre infant, etc. A part, els hi permet córrer d’un costat a l’altre i treure la seva impulsivitat i irritabilitat – sempre amb un control per part dels professionals que estant a l’aula-.

La última part, consistia a tornar a seure i dibuixar tot allò que volguessin i que se’ls hi vingués pel cap. En aquests treballs és on es pot veure les seves frustracions, les seves mancances, dificultats de concentració, etc. Tot i ser un espai de lleure, és molt més tranquil i s’intenta que cada infant respecti el seu torn de paraula marcant unes pautes.

Després de la sessió, ens varem quedar els tres professionals que estàvem a l’aula per intercanviar les observacions i opinions de cadascú. Personalment, no havia estat mai en una sessió d’aquest tipus i la vaig trobar molt enriquidora, per després poder treballar de forma més individual cada infant.

Constel·lacions familiars

Sessió de treball amb dos professionals del centre i una altra practicant: 

En les pràctiques, he pogut observar que no només la intervenció directa és útil, sinó que l'intercanvi de coneixements, d'experiències, d'enfocs, etc. és molt enriquidor. En aquest cas, l'altra practicant havia assistit a una sessió de treball amb un infant amb TDAH utilitzant la tècnica següent: 

Constel·lacions familiars és una tècnica utilitzada en Teràpia sistèmica familiar, creada i desenvolupada per Bert Hellinger. És utilitzada per alguns psicòlegs, psiquiatres i psicoterapeutes, si bé no té una base sòlida quant a la seva possible efectivitat terapèutica. El seu objectiu seria curar les ferides psicològiques existents en les famílies entenent-les com un sistema en què tots els seus membres estarien relacionats.

Bert Hellinger va estudiar les formes inconscients en què cada individu estaria unit a la seua família, i com determinats comportaments i tendències psicològiques es repetirien generació tras generació. Va crear un mètode o procediment per a restablir l'orde natural del sistema familiar, curant així les "ferides" del mateix.

Segons la seva visió, la nostra història familiar afectaria profundament la nostra personalitat, el nostre comportament i les nostres relacions. Modelaria els nostres valors, actituds i creences sobre nosaltres mateixos, els altres i la nostra vida.

Si voleu més informació:  http://www.youtube.com/watch?v=4DPml65bjP4

Personalment, la vaig trobar molt enriquidora i properament realitzarem un sessió utilitzant aquesta tècnica. Així que ja us explicaré com ha anat.

Entrevista basada en rutines

- Sessió de treball aplicant una entrevista basada en rutines:

Aquesta constisteix en demanar a la família que pensi en com és el funcionament del nen en les rutines diàries. Per cada rutina, el professional del servei fa indirectanent 6 preguntes:

1. Qui hi participa en les rutines?
2. Què fa el nen?
3. Més especificament, com i quan participa el nen amb la rutina?
4. Què pot fer el nen de manera independent?
5. Com es comporta fent la rutina a nivell social?
6. Quin grau de satisfacciçó té el qui en té cura amb la rutina?

En la sessió, el professional va actuar com a tutor i va donar suport a la família, d'aquesta manera s'estableix un treball molt més funcional. Al desenvolupar el Pla Individualitzat d'Intervenció, els objectius s'estableixen en mútu acord a les prioritats de la família.

En el cas que ens ocupava, la família va expressar diverses rutines que volia que el nen realitzes de forma autònoma i que disminuïs el seu gran d'ansietat. (nen amb TDAH)