FASE 3 i 4:: Treball conjunt amb el professional del
centre en l’elaboració de material, relació amb l’usuari, espai de treball
que es crea, etc.
DATA: octubre - desembre HORES: dimecres,
dijous i divendres a la tarda. Horari en funció de les sessions establertes.
|
Objectiu:
-
Treballar conjuntament amb el
professional del centre en els diferents casos, així com amb les seves
famílies.
Reflexió amb el tutor de pràctiques:
Quan
sorgeixen problemes educatius en nens/es, les famílies i les escoles perceben
els problemes de maneres diferents:
1. Els
pares veuen el problema com una cosa que té un origen en l’escola i, implícita
o explícitament, fan responsable a l’escola de l’existència del problema, el
seu origen i la seva resolució; en la majoria dels casos les famílies, almenys
inicialment, neguen qualsevol tipus de problema a casa. L’escola pot enviar al
nen als serveis psicopedagògics o, directament, a un especialista, o pot animar
als pares que hi vagin ells. La intensitat del problema pot variar des de la
preocupació de l’escola pel baix rendiment del nen/a, falta de concentració i,
possiblement, problemes de conducta.
Campion
(1984), en un estudi sobre 72 nens/es que van rebre teràpia familiar en un
servei psicopedagògic a l’escola, va assenyalar la manera que els pares
perceben generalment el problema del nen com a responsabilitat de l’escola. Fa
referència a les dificultats que existeixen per involucrar a la família quan
els pares no veuen cap connexió entre la conducta del nen/a a l’escola i la
seva conducta a casa (situació que també es dóna en el centre Tàndem).
2. El
problema del nen/a es manifesta a l’escola, però el personal escolar pot
atribuir el seu origen i causa a la situació familiar de la casa en la que viu.
Això coincideix generalment, amb alguna crisis evolutiva que ha tingut lloc a
casa: separació, divorci, arribada d’un germà, trasllat de casa, etc. Qualsevol
que sigui la “causa”, sorgeix generalment un abisme entre la família i
l’escola.
3.
L’escola i la família reconeixen el problema del nen/a i s’uneixen per demanar
que es faci alguna cosa al respecte. Estiguin d’acord o no amb les causes del
problema, s’uneixen en veure el problema. En la majoria dels casos, recorren a
serveis externs (experts), com seria el centre Tàndem, que els ajudi i
confirmi el seu punt de vista del problema amb una identificació diagnòstica i
amb la decisió que el nen necessita “ajuda” individual. S’ignora el context del
problema i és posa èmfasi en el diagnòstic i en trobar la solució pel nen/a
“problemàtic”.
Per
aquest motiu, cal un perspectiva sistèmica
conjunta, que es dirigeixi al problema en el doble context de la família i
l’escola i que es centri en la relació entre els dos sistemes tenint els
següents objectius:
1.
Facilitar la comunicació entre tots els sistemes que intervenen.
2.
Clarificar diferències en la percepció del problema.
3.
Negociar conjuntament els objectius i la demanda per part de les diverses
parts.
4.
Començar a explorar diverses vies específiques que condueixin al canvi, ara bé
tenint una periodicitat molt més àmplia que una hora a la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada