Més sobre el cas F.

L’ensenyament dels conceptes matemàtics implica necessàriament un procés d’abstracció. Cal partir del concret, dels fenòmens i de les situacions properes als alumnes per començar a construir conceptes i relacions. Ara bé, hi ha moltes situacions (i molts materials) diferents que poden servir per realitzar aquest pas a l’abstracció (exemple d’un regle i el concepte de doble); algunes d’elles són situacions naturals que forment part de la vida quotidiana (per exemple, les monedes, el calendari, els jocs tradicionals) mentre altres són construïdes amb la intenció de treballar un conjunt (per exemple, materials construïts per comptar, multiplicar o dividir, materials polivalents, etc.). Cadascun d’aquest tipus de materials tenen el seu paper en el procés d’aprenentatge.

També, voldria afegir que de la mateixa manera que F. és el protagonista del seu aprenentatge, el psicopedagog és també una peça clau de l’ensenyament. Per tant, això també em fa pensar sobre les pràctiques educatives que utilitza el psicopedagog quan ensenya matemàtiques: el JOC.

El joc és una activitat present en totes les cultures i no només en el món dels infants; tots sabem que el joc constitueix un recurs important per a l’aprenentatge. Moltes de les característiques del joc estan relacionades amb les matemàtiques, no només per la seva relació amb continguts numèrics, geomètrics o de l’atzar, sinó pel que fa al paral·lelisme que es pot establir entre l’entorn que genera la pràctica d’un joc (regles, què es pot fer i què no, objectius del joc, etc.) i la manera de fer en matemàtiques, així com també per la relació entre les estratègies utilitzades en la pràctica dels jocs i les pròpies de la resolució de problemes (escacs).

Si acceptem el marc constructivista, la nostra actuació com a psicopedagogs ha d’estar guiada per la funció d’ajuda al procés de construcció del coneixement, de mediador que guia l’aprenentatge, que dissenya entorns i activitats, per tal que els alumnes trobin oportunitats per construir els seus coneixements i anar-los integrant, i com a gestor i regulador de tot el procés d’aprenentatge.

Així, el psicopedagog quan planifica i desenvolupa el seu procés d’ensenyament-aprenentatge s’ocupa:

a)       Donar significat als continguts i als problemes.

b)       Proporcionar models alternatius de representació dels objectes matemàtics.

c)       Seqüència les activitats i problemes matemàtics.

d)       Interpretar i utilitzar els errors com a expressió d’una competència que cal treballar i partir per poder arribar a l’objectiu marcat.