Programació neurolingüística

Després de realitzar una entrevista amb una mare, el psicopedagog del centre em va fer analitzar diverses parts d'aquesta entrevista i com aquesta mare s'havia mostrat, què havia dit, com s'havia posicionat davant de les preguntes que se li formulaven, etc. 

Analitzant-ho, em va fer esment de diverses tècniques que ell havia adoptat:

- Pregunta - ordre. 

- Gestos. 

- Frases per situar la mare i ells com a professionals. 

- Intentant fer sortir la mare del seu discurs, que no anava enlloc sinó reforçar la seva pròpia història. 

-...

Aquestes tècniques provenen de la Programció neurolingüística (coneguda també pel seu acrònim, PNL)

La PNL parteix de la base de que sempre estem comunicant, encara que no diem ni fem res. Només el 7% de la comunicació és el significat verbal del que es diu. L'actitud és important, i el com es diu, tant a nivell verbal i paraverbal com de comunicació no verbal. Cal fer atenció doncs a com s'escullen les paraules, el to de veu que s'empra, la gestió de les emocions, l'expressió facial i el llenguatge corporal entre d'altres coses.

Una tècnica de PNL per a una bona comunicació és crear "sintonia". Això es pot fer inconscientment en circumstàncies òptimes i sinó és així la PNL proposa provocar-la de manera artificial. Es tractaria d'acompanyar els comportaments verbals (per exemple, una falca) i no verbals favorits de l'altra persona amb una acció pròpia, que pot ser una respiració acompassada, una postura, un gest facial, un moviment corporal, un aspecte vocal (la velocitat, el volum, el ritme, l'entonació, etc.), etc.

Hom pot estudiar la manera de comunicar de l'altre per a detectar els seus sistemes representacionals i patrons, i així usar-los a la seva mida. Hi ha persones més sensibles a representar, emmagatzemar o exterioritzar la seva realitat a través de la visió, del sistema auditiu o bé del cinestèsic (tacte, olfacte, gust, sensacions, etc.). La PNL proposa utilitzar un llenguatge adient per a cada estil cognitiu, i un que inclogui paraules referides als tres sistemes quan es tracta de parlar en públic. Per exemple "mira... com ho veus?", "ara escolta'm bé", "et sembla fàcil?... com ho sents?". O paraules "inespecífiques" que serveixen per a qualsevol sistema.

La meva valoració al respecte, és totalment satisfactòria. No coneixia aquest tipus de programació i la considero molt necessària per poder treballar amb les famílies, com també amb els nens/es.  El fet de poder saber què t'està dient la persona que tens al davant, però no només amb la paraula sinó també amb el seu gest, orientar la conversa cap a on tu vols per obtenir informació rellevant per la intervenció, etc. pot ajudar molt en la tasca del psicopedagog.