|
Reflexió sobre el treball amb una alumna de 2n
ESO
|
Les idees que, des de la concepció
constructivista, es vinculen a cadascun dels tres components del triangle interactiu són les
següents (Coll, 2001a):
- L’activitat mental constructiva dels alumnes
esdevé l’element mediador de l’ensenyament i de la seva incidència sobre
l’aprenentatge.
- Aquesta activitat mental constructiva
s’aplica a uns coneixements culturals (els continguts escolars establerts al
currículum) que han estat escollits i elaborats per a tal fi. Per a la
concepció constructivista aquesta idea amaga una de les tensions de la
construcció del coneixement a l’escola: si bé els alumnes només poden aprendre
aquests continguts desplegant una activitat mental constructiva de significats
i sentit, aquesta no és una condició suficient per a què els alumnes aprenguin
realment allò que l’escola pretén que aprenguin. És per aquesta raó que es fa
necessari el tercer element del triangle.
- El paper del professor és precisament el
d’afavorir l’aparició de l’activitat mental constructiva dels alumnes, i de
guiar-la i orientar-la per tal que els significats que construeixen s’acostin
de manera progressiva als significats que es troben en els continguts escolars.
D’aquesta manera, doncs, i malgrat el punt de partida comú amb la
visió constructivista del psiquisme humà a partir de la qual l’activitat mental
del subjecte esdevé decisiva en el procés d’aprenentatge, la concepció
constructivista posa de relleu que aquest procés de construcció és inseparable
de l’activitat que professor i alumnes construeixen de manera conjunta al
voltant d’una tasca escolar (Coll, 1987, 1990, 1997, 2001; Coll i altres, 1993;
Coll, Colomina, Onrubia i Rochera, 1995).
Aquesta importància que se li atorga al professor, i a la seva
influència educativa en termes d’ajust de l’ajuda als processos de construcció
que duu a terme l’alumne, també la podríem aplicar en la figura del
Psicopedagog del centre Tàndem.
En el tercer nivell de la jerarquia trobem els principis
explicatius sobre els processos intrapsicològics i interpsicològics implicats
en l’aprenentatge escolar. Malgrat són inseparables, la concepció
constructivista agrupa aquests principis segons facin referència a la
construcció dels coneixement escolar o als mecanismes d’influència educativa
(Coll, 2001a).
Així doncs, els que fan referència al primer dels aspectes són els
següents:
- Existeixen diversos factors amb els quals els
alumnes s’enfronten a l’aprenentatge de nous continguts escolars. Entre aquests
factors destaquen: el seu nivell
cognitiu (en aquest cas en dificultats d’aprenentatge); els coneixements previs pertinents (apresos
de forma literal i sense relacionar conceptes), els seus interessos, motivacions
(molt baixa), actituds i expectatives (desviades i d’esforç mínim).
Aquests factors, després de portar diverses sessions amb l’alumna
de 2n ESO, crec que s’han de tenir en compte a l’hora de planificar i
desenvolupar les activitats educatives, ja que constitueixen l’anomenat “estat
inicial” de l’alumna (Miras, 1993). Llavors és quan hem d’establir una diferència
entre allò que l’alumna és capaç de fer i d’aprendre per sí mateix i allò que
és capaç de fer i d’aprendre amb l’ajuda d’altres persones. Aquí entraria la
figura del psicopedagog del centre Tàndem, el qual té una funció de suport i
ajuda sobre allò que l’alumna no és capaç de fer i entendre per sí sola.
El psicopedagog intenta donar més importància el grau de
significativitat amb què l’alumna els ha après i el sentit que els hi ha
atribuït. El grau de significativitat ve determinat per la quantitat i la naturalesa
de les relacions que l’alumna pot establir entre els nous continguts d’aprenentatge i els seus coneixements i experiències prèvies. Com
més relacions, i més substantives, pugui establir l’alumna, major serà el
nivell de significativitat que tindrà aquell aprenentatge per a ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada